Jordi Solà Contel
Jordi és català, viu en un antic quarter de la Guàrdia Civil a Mirambel, un poble medieval magnífic, on ha instal·lat el seu celler. Les seues vinyes estan situades al Maestrat valencià i aragonés a prop dels 900 metres d'altitud. És, per tant, una excepció dins del nostre projecte, però no del tot: les fronteres les dibuixen els homes, rarament la natura. Casa Masas compleix tots els requisits: vinyes recuperades després d'anys d'abandonament, una viticultura amb el mínim d'intervencions, una producció íntegrament sense additius, vins vius i alegres, i un vigneró amb qui el temps desapareix quan es tracta de parlar d'allò que realment ens importa: el compartir, el territori, els paisatges i la vida rural.
La casa familiar on viu i treballa té una història singular. Antic quarter de la Guàrdia Civil, més tard es va convertir en una fonda o "posada", com se'n deia als pobles. S'hi podia dormir, beure, menjar, comprar alguns productes del dia a dia i deixar els animals al gran pati interior o a les quadres. Una mena de refugi per als viatgers d'aquesta regió muntanyosa i aïllada del Maestrat.
Nascut a Barcelona en una família marcada per l'èxode rural dels anys cinquanta, Jordi explica la marxa dels habitants cap a la ciutat, conseqüència directa de la despoblació progressiva d'aquestes muntanyes. Després d'estudis d'enologia i de moltes experiències en diferents regions vitivinícoles espanyoles, del Priorat a la Ribera del Duero, passant per Toro o Castella, així com una etapa a Sicília, decideix finalment tornar i instal·lar-se ací el 2015. No per nostàlgia romàntica, sinó per una necessitat vital d'alentir el ritme, retrobar sentit i construir una vida més coherent.
Quan arriba, obri amb el seu germà un petit bar-botiga a la casa familiar. S'hi servien vins de la zona, productes locals, torrades i alguns plats senzills. Però molt prompte la vinya ocupa tot l'espai. Els habitants comencen a confiar-li petites parcel·les abandonades per propietaris majors que ja no poden treballar-les. A poc a poc recupera unes tres hectàrees de vinyes molt velles disperses per les muntanyes.
Ací les parcel·les són minúscules, sovint plantades just després de la fil·loxera. Algunes vinyes daten dels anys quaranta o cinquanta. Moltes són plantacions barrejades, amb Garnatxa, Boval, Bonicaire, Royal, Morenillo i altres varietats locals quasi desaparegudes convivint dins de la mateixa parcel·la. Jordi cultiva principalment Garnatxa, molt present al voltant de Portell, però també Boval, anomenada antigament "Tinta Requena", la Bonicaire típica del nord de Castelló, així com el Royal, conegut localment com "Rojal" o "Royal de Alloza". En algunes parcel·les també apareix Morenillo i altres varietats antigues difícils d'identificar hui en dia. Jordi insisteix en aquesta diversitat antiga, pròpia d'una viticultura pagesa on es plantava pensant més en la resistència i la resiliència que en l'estandardització.
El paisatge també parla d'una desaparició. La regió era antigament molt agrícola i orientada a la ramaderia ovina. Hui, gran part de les terres han sigut abandonades o transformades en ramaderia bovina, més fàcil de gestionar. Les vinyes que queden sovint només han sobreviscut perquè algunes famílies continuaven fent una mica de vi per a consum propi.
El 2019, Jordi legalitza oficialment el seu petit celler d'uns quaranta metres quadrats i comença a comercialitzar els seus vins dins de tota la normativa administrativa. La producció continua sent minúscula: entre 2.500 i 4.800 ampolles segons els anys. Les sequeres recents han reduït molt els rendiments, fins al punt d'obligar-lo alguns anys a comprar una mica de raïm al Baix Aragó o al Matarranya per completar la producció.
La seua aproximació al vi natural és radical però pragmàtica. Després d'alguns primers intents més clàssics, amb sulfits i clarificació amb ou, decideix a partir del 2014 no afegir res als vins. Ni llevats, ni additius, ni pràcticament filtració. Només utilitza un pas molt grosser, més per evitar que un insecte o alguna impuresa arribe a l'ampolla que no per modificar el vi. Les precipitacions tartàriques es fan de manera natural gràcies al fred intens dels hiverns aragonesos.
Hui el bar ha tancat. Massa complicat de gestionar en paral·lel al treball de la vinya, sobretot en una regió on és difícil trobar personal. Jordi prefereix ara rebre els visitants al voltant de tastos acompanyats de menjars preparats amb reserva prèvia. Més que una visita tècnica de celler, proposa un moment de vida: vins, productes locals, històries i temps compartit.
Quan parla del futur, no parla ni de creixement ni d'expansió. El seu objectiu és simplement preservar aquestes vinyes velles, continuar treballant al seu ritme i mantindre viu un paisatge agrícola que desapareix a poc a poc.
