Durant molt de temps, es va voler explicar el Boval a través de creuaments, parentius suposats, genealogies incertes. Se'l va relacionar amb el Terret negre, se li van trobar cosins mediterranis, se'l va fer viatjar fins a França amb el nom de Carinyena d'Espanya. Totes elles teories nascudes abans de l'ADN, intents d'ordenar el viu amb les eines d'un altre temps.
Raïm Boval, foto de Verónica Romero
Hui sabem una cosa més senzilla i més forta: el Boval és un cep autòcton, profundament arrelat a les terres d'Utiel-Requena i del País Valencià. Adaptat als climes secs, a les altures, als sòls pobres. Una personalitat que no necessita cap genealogia inventada per a existir. Durant dècades, el Boval va ser el raïm del volum. Producció abundant, color intens, bona acidesa. Ideal per a cooperatives, cupatges, rosats industrials, vi a granel. I així va heretar una reputació de rusticitat: dur, aspre, sense elegància. Però el problema no era la varietat. El problema era la mirada que es posava sobre ell. El Boval és vigorós, sí. Té la pell gruixuda, tanins marcats, una acidesa natural elevada. Si el forces, et torna duresa. Si l'escoltes, t'ofereix veritat. Amb rendiments baixos, ceps vells i vinificacions respectuoses, el Boval revela una altra cara: frescor, fruita neta, tensió, i una capacitat de guarda que durant anys se li va negar.
És ací on entra el treball dels vinyaters que han decidit escoltar el cep en lloc de dominar-lo. Verónica Romero i la seua mirada sensible i precisa. Bodegas Pigar, recuperant Bovals perduts. Cueva de Mariano Taberner, on el Boval es fa també dolç i oxidatiu. Sexto Elemento, amb criances de vint-i-quatre mesos en bota de roure. Els germans Ferrer Gallego i el seu projecte Endemic, amb grans expectatives enològiques. Sense oblidar Pablo, de Bodega Escuadra, un arquitecte que pensa el vi amb matemàtiques.
Tots comparteixen una mateixa convicció: no disfressar el Boval. Deixar-lo ser. I potser eixa és la seua gran lliçó. Aquest cep no busca agradar a tots. No dona vins de maquillatge. Dona vins que reflecteixen el lloc, l'anyada i la mà que el treballa. Sempre tornem al terroir.
Redescobrir el Boval no és seguir una moda. És reconciliar-nos amb una varietat que sempre ha estat ací, esperant que la miràrem amb respecte. Això, també, és vi natural.
Article disponible en àudio amb la participació d'Antonio Pigueras, viticultor jubiliat de Campo Arcis.