Una mirada a les varietats de vinya del País Valencià, les autòctones que han nascut ací, les mediterrànies que hi són des de fa segles, les que s'han introduït més recentment i aquelles que esperen encara una identificació segura. Un inventari obert que es completarà amb el temps i amb les aportacions dels qui treballen la vinya i la investiguen.
Les denominacions varietals presenten dificultats reconegudes en el món vitivinícola: un mateix nom pot designar varietats genèticament diferents (homonímia) i una mateixa varietat pot rebre noms diferents segons les zones (sinonímia). En aquest inventari, la columna del nom principal recull la denominació valenciana o la més acceptada al País Valencià, i els sinònims oficials remeten als noms internacionals quan existeixen.
Samsó, Carinyena i Mazuelo: a la nomenclatura tradicional valenciana, Samsó és el nom d'ús per a la varietat coneguda en castellà com Cariñena i en francès com Carignan. Estudis genètics han revelat que el que es coneix com Samsó al Penedès correspon en realitat al Cinsault. La identitat Samsó-Carinyena-Mazuelo es manté ací per coherència amb l'ús valencià.
Alicante Bouschet i Garnatxa tintorera: estudis d'ADN del 2003 han establert definitivament que la Garnacha Tintorera espanyola i l'Alicante Bouschet francesa són la mateixa varietat, un híbrid obtingut per Henri Bouschet el 1855. Malgrat el nom, no és una varietat originària d'Alacant.
Valencí Negre i Valencí Blanco: sota el nom genèric Valencí coexisteixen dues varietats genèticament independents. El Valencí Negre és una varietat autòctona valenciana pré-filoxèrica, actualment en treballs de recuperació. El Valencí Blanco és, segons fonts ampelogràfiques de referència, un sinònim de la varietat Beba, raïm de taula d'origen extremeny i andalús.
Tortosí: investigacions de l'UPV-COMAV han identificat genotips no coincidents sota aquest nom en diferents vinyes. Una verificació molecular cas per cas seria necessària per consolidar la identitat d'aquesta varietat.
El Diccionari dels noms de ceps i raïms de Xavier Favà i Agud (Institut d'Estudis Catalans, premi Joan Coromines 1999) és la referència acadèmica per a la nomenclatura del lèxic vitícola dels territoris catalanoparlants, inclòs el País Valencià. Ha permés confirmar les sinonímies següents que abans figuraven com a entrades separades amb estat incert:
L'UPV-COMAV ha documentat diverses confusions entre varietats presents en vinyes velles del País Valencià:
Aquestes confusions reforcen la importància de la identificació molecular en els treballs de recuperació varietal.
S'ha utilitzat el qualificatiu autòctona valenciana per a les varietats que tenen el País Valencià com a centre d'origen documentat o com a zona històrica principal de presència. La distinció amb la categoria mediterrània tradicional (Garnatxa, Malvasia, Macabeu, Moscatell) és en alguns casos discutible: aquestes varietats es cultiven al País Valencià des de fa segles, però el seu origen es troba en altres regions de la conca mediterrània.
Universitat Politècnica de València, Institut COMAV. Treballs de Gisbert, Jiménez, García i col·laboradors publicats a la revista Vitis (2019, 2020). Identificació molecular de varietats prefiloxèriques i autòctones de la Comunitat Valenciana, amb la incorporació al Vitis International Variety Catalogue de varietats fins ara absents.
Consell Regulador de la DO Alacant. Projecte de recuperació de varietats antigues iniciat el 2019 en col·laboració amb la Universitat de València.
Vitis International Variety Catalogue (VIVC), base de dades internacional de referència per a les varietats de vinya.
Xavier Favà i Agud (2001). Diccionari dels noms de ceps i raïms. L'ampelonímia catalana. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. Obra de referència per a la documentació històrica i les variants dialectals de la nomenclatura del raïm a tot el territori catalanoparlant.
Terroir Radical, selecció documental de varietats de raïm de la Comunitat Valenciana.
Aquest document és un treball en curs. Les entrades classificades com no identificada o amb estat incert corresponen a denominacions tradicionals presents en testimonis orals o documents antics, però per a les quals no es disposa encara d'identificació molecular ni de descripció ampelogràfica fiable. La col·laboració amb viticultors, investigadors i denominacions d'origen ha de permetre completar i corregir aquesta llista progressivament.
La base de dades es manté en un fitxer CSV obert, lliurement consultable i descarregable: descarregar el CSV de l'inventari. Per a aportar correccions, identificacions o nous testimonis, podeu contactar amb nosaltres.