Una mirada a les varietats de vinya del País Valencià, les autòctones que han nascut ací, les mediterrànies que hi són des de fa segles, les que s'han introduït més recentment i aquelles que esperen encara una identificació segura. Un inventari obert que es completarà amb el temps i amb les aportacions dels qui treballen la vinya i la investiguen.
Les denominacions varietals presenten dificultats reconegudes en el món vitivinícola: un mateix nom pot designar varietats genèticament diferents (homonímia) i una mateixa varietat pot rebre noms diferents segons les zones (sinonímia). En aquest inventari, la columna del nom principal recull la denominació valenciana o la més acceptada al País Valencià, i els sinònims oficials remeten als noms internacionals quan existeixen.
Samsó, Carinyena i Mazuelo: a la nomenclatura tradicional valenciana, Samsó és el nom d'ús per a la varietat coneguda en castellà com Cariñena i en francès com Carignan. Estudis genètics han revelat que el que es coneix com Samsó al Penedès correspon en realitat al Cinsault. La identitat Samsó-Carinyena-Mazuelo es manté ací per coherència amb l'ús valencià.
Alicante Bouschet i Garnatxa tintorera: estudis d'ADN del 2003 han establert definitivament que la Garnacha Tintorera espanyola i l'Alicante Bouschet francesa són la mateixa varietat, un híbrid obtingut per Henri Bouschet el 1855. Malgrat el nom, no és una varietat originària d'Alacant.
Tortosí: investigacions de l'UPV-COMAV han identificat genotips no coincidents sota aquest nom en diferents vinyes. Una verificació molecular cas per cas seria necessària per consolidar la identitat d'aquesta varietat.
El Diccionari dels noms de ceps i raïms de Xavier Favà i Agud (Institut d'Estudis Catalans, premi Joan Coromines 1999) és la referència acadèmica per a la nomenclatura del lèxic vitícola dels territoris catalanoparlants, inclòs el País Valencià. Ha permés confirmar les sinonímies següents que abans figuraven com a entrades separades amb estat incert:
L'UPV-COMAV ha documentat diverses confusions entre varietats presents en vinyes velles del País Valencià:
Aquestes confusions reforcen la importància de la identificació molecular en els treballs de recuperació varietal.
S'ha utilitzat el qualificatiu autòctona valenciana per a les varietats que tenen el País Valencià com a centre d'origen documentat o com a zona històrica principal de presència. La distinció amb la categoria mediterrània tradicional (Garnatxa, Malvasia, Macabeu, Moscatell) és en alguns casos discutible: aquestes varietats es cultiven al País Valencià des de fa segles, però el seu origen es troba en altres regions de la conca mediterrània.
Universitat Politècnica de València, Institut COMAV. Treballs de Gisbert, Jiménez, García i col·laboradors publicats a la revista Vitis (2019, 2020). Identificació molecular de varietats prefiloxèriques i autòctones de la Comunitat Valenciana, amb la incorporació al Vitis International Variety Catalogue de varietats fins ara absents.
Consell Regulador de la DO Alacant. Projecte de recuperació de varietats antigues iniciat el 2019 en col·laboració amb l'equip de Carmina Gisbert (UPV-COMAV). Aquest treball ha permés identificar i salvar varietats prefil·loxèriques de la denominació (Botó de Gall, Forcallat, Rojal, Planta Mula, Valencí blanc, Valencí negre, Verdil i altres) i ha conduït a l'autorització del Valencí negre al plec de condicions de la DO Alacant des de 2021.
Vitis International Variety Catalogue (VIVC), base de dades internacional de referència per a les varietats de vinya.
Xavier Favà i Agud (2001). Diccionari dels noms de ceps i raïms. L'ampelonímia catalana. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. Obra de referència per a la documentació històrica i les variants dialectals de la nomenclatura del raïm a tot el territori catalanoparlant.
Sonia García Muñoz (2011). Estudio de variedades minoritarias de vid (Vitis vinifera L.): descripción, caracterización agronómica y enológica de material procedente de las Islas Baleares. Tesis doctoral, Universidad de Valladolid / IMIDRA. Estudi genètic (anàlisi SSR) i ampelogràfic amb confirmacions importants sobre la identitat de varis sinònims valencians per anàlisi molecular.
Terroir Radical, selecció documental de varietats de raïm de la Comunitat Valenciana.
Curs tècnic d'especialització ELX2026-026, organitzat per la Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca a l'Estació Experimental Agrària d'Elx. Aquesta segona edició dona continuïtat a la primera jornada celebrada el 2025 a la seu de la DO Alacant. Han intervingut Julio García Soler (col·lecció de varietats tradicionals), Jaume X. Soler Marí (varietats de la Marina Alta), Carles Escrivá González (procediment de registre) i Mar Cabanes Morote, Bodega La Zafra (Valencí Negre).
Aquesta jornada ha portat la resolució de diverses identificacions abans incertes, així com la documentació de noves homonímies que afecten el treball d'identificació al camp.
Palop figura entre els sinònims oficials de Valencí Blanco segons la Conselleria, i l'anàlisi SSR de García Muñoz (2011) confirma també aquesta identitat. Tanmateix, fonts ampelogràfiques alternatives el descriuen com a varietat distinta, possiblement vinculada al Paloppo italià. Aquest inventari manté Palop com a entrada separada fins a confirmació genètica sobre la totalitat de les accessions valencianes.
La Conselleria registra Cardeal com a varietat amb sinònim Ull de llebre i 3 accessions distintes (no citada al registre oficial de la C.V.). Mar Cabanes esmenta Cardenal com a sinònim del Valencí Negre. Les dues grafies podrien designar la mateixa entitat o varietats diferents, sense documentació concloent. Atenció: Ull de llebre és nom homònim que en la nomenclatura catalana estàndard designa el Tempranillo, però que al País Valencià pot designar localment altres varietats (Cardeal segons Conselleria, Cardenal/Valencí Negre segons Mar Cabanes).
El nom Forcallat blanc designa al País Valencià almenys quatre varietats genèticament diferents segons la Conselleria: Airén, Cigenera, Luisa Blanca i Tortozón. Sense identificació molecular plant per plant, l'atribució exacta d'una vinya etiquetada Forcallat blanc no és possible.
Algunes fonts (Conselleria CV inclosa) consideren Alarije sinònim de Malvasia al País Valencià. En aquest inventari, Alarije es presenta com a entrada separada perquè genèticament es tracta d'una varietat distinta, d'origen extremeny, sinònima de la Malvasía Riojana o Subirat Parent, però no de la Malvasia mediterrània tradicional.
La Conselleria documenta quatre formes locals del Monastrell que podrien ser sub-varietats o simples sinònims: Gayata/Alcayata, Parrell (citada des de 1454, una de les més antigues), Ros i Verema/Veremeta. Sense anàlisi genètica concloent, aquestes denominacions s'han incorporat com a variants locals del Monastrell, no com a entrades separades.
Segons el botànic J.X. Soler i la documentació de Roc Chabás (Historia de Dénia, II:312, 1874), les varietats blanques principals de la Marina Alta abans de l'arribada massiva del Moscatell d'Alexandria eren Planta (= Planta fina) i Chabás (= Planta d'engord). El Moscatell d'Alexandria s'hi va estendre principalment per a la producció de panses al s. XIX. Les identificacions del botànic amb Planta-Polop-Picapolla romanen a confirmar.
S'ha introduït una nova categoria per a les varietats híbrides interespecífiques (americano-europees) plantades després de la fil·loxera per a evitar l'empelt sobre patró americà. Inclou Edo, Jacquez, Isabelle i Uva Fresa. Tenen una qualitat enològica generalment mediocre i el seu cultiu està desaconsellat per les denominacions d'origen, però formen part del patrimoni vitícola post-filoxèric.
S'utilitza la grafia valenciana Boval com a nom principal, en lloc de la castellana Bobal. La Conselleria registra també Benicarló com a entrada separada amb 1 accessió, mentre que històricament Benicarló era sinònim de Boval. Aquesta separació queda en estudi pendent de confirmació genètica.
Quatre fonts ampelogràfiques i genètiques (l'anàlisi SSR de García Muñoz 2011 amb la INRA Vassal-Montpellier i l'IMIDRA, la base wein.plus, el botànic J.X. Soler i l'ús ampelogràfic antic) consideren que Valenci Blanco és sinònim de Beba. La Conselleria d'Agricultura de la C.V., basant-se en l'anàlisi de 14 accessions del seu banc de germoplasma, manté el Valencí Blanco com a varietat autòctona pròpia distinta de la Beba, amb primera citació 1417. Aquest inventari manté l'entrada Valencí blanc com a autòctona seguint la posició de la Conselleria, però documenta obertament la divergència. La mateixa observació val per al Valencí Negre, classificat per García Muñoz entre els sinònims de Beba negra.
L'inventari indica les figures de qualitat sota les quals cada varietat està autoritzada al País Valencià. Les figures cobertes són les tres denominacions d'origen protegides (DOP València, DOP Utiel-Requena, DOP Alacant) i la Indicació Geogràfica Protegida IGP Castelló, creada el 2003 i constituïda per tres subzones vitivinícoles: Alt Palància-Alt Millars, Sant Mateu i Les Useres-Vilafamés. La IGP Castelló es troba en procés de transició cap a una possible Denominació d'Origen, amb un nou plec de condicions aprovat el 2024. Aquesta classificació permet identificar les varietats que poden ser legalment vinificades sota etiqueta protegida i, per contrast, aquelles que romanen en cultiu fora del marc oficial.
Aquest document és un treball en curs. Les entrades classificades com no identificada o amb estat incert corresponen a denominacions tradicionals presents en testimonis orals o documents antics, però per a les quals no es disposa encara d'identificació molecular ni de descripció ampelogràfica fiable. La col·laboració amb viticultors, investigadors i denominacions d'origen ha de permetre completar i corregir aquesta llista progressivament.
La base de dades es manté en un fitxer CSV obert, lliurement consultable i descarregable: descarregar el CSV de l'inventari. Per a aportar correccions, identificacions o nous testimonis, podeu contactar amb nosaltres.