Taps de suro
Des del 8 de desembre de 2023, hi ha una nova regulació europea sobre l'etiquetatge de les ampolles de vi. Aquesta evolució pretén aportar més transparència detallant tots els ingredients presents en una botella de vi així com els seus valors nutricionals. Fins ara, el vi era una excepció pel que fa a la legislació, sense cap informació fins al punt d'ometre l'origen de producció i la varietat de raïm, vedat exclusiu de les denominacions d'origen.
A partir d'ara, cada etiqueta de vi ha d'incloure dos elements essencials:
- La llista d'ingredients: això inclou no només el raïm, sinó també tots els additius i auxiliars tecnològics utilitzats durant la vinificació.
- La declaració nutricional: comprén el valor energètic del vi en forma de taula, expressat en kilojoules (kJ) i en kilocalories (kcal) per 100 ml. Aquesta informació pot mostrar-se directament en l'etiqueta o ser accessible mitjançant un codi QR. De fet, per a limitar l'espai utilitzat en les etiquetes, certa informació, com la declaració nutricional completa, pot digitalitzar-se i ser accessible via un codi QR. En escanejar aquest codi amb el teu smartphone, es pot accedir a una informació detallada sobre el vi, més enllà de les mencions obligatòries com el domini, els mètodes de producció, i fins i tot suggeriments de maridatge.
Sense entrar en polèmiques, és important saber que la majoria dels vins industrials contenen una varietat d'additius per a modificar el gust, la textura o l'estabilitat del producte. Podem trobar:
- Els agents de clarificació: utilitzats per a "netejar" el vi, estos agents poden ser d'origen animal, com l'albúmina d'ou, la caseïna (proteïna de la llet) o la gelatina. Alternatives minerals, com la bentonita (que és una argila), també són comunament utilitzades.
- Acidificants: per a ajustar l'acidesa del vi, àcids com el tartàric, màlic o làctic poden ser afegits. Estes pràctiques estan regulades i varien segons els paisos i les regions vinícoles.
- Tanins afegits: per a reforçar l'estructura del vi.
- Encenalls de fusta: utilitzats per a imitar l'envelliment en bóta de roure.
- Llevats seleccionats: per a millorar la fermentació per falta de llevats indígenes o orientar les aromes del vi.
- Agents estabilitzadors, la llista dels quals és definitivament massa llarga per a citar-los tots avui.
- Conservants: el més conegut és el diòxid de sofre (SO₂), sempre mencionat amb la frase "conté sulfits" en les etiquetes, però també sorbat de potassi, bisulfit i metabisulfit de potassi, lisozim, àcid ascòrbic o dicarbonat de dimetil. Bona sort.
- Gas de composició o per a l'embotellatge: argó, nitrogen, diòxid de carboni.
Alguns components no es consideren additius i no han d'indicar-se en la llista d'ingredients, és el cas dels encenalls de fusta. D'altra banda, s'han d'indicar clarament les substàncies susceptibles de provocar al·lèrgies o intoleràncies.
Esta nova regulació sobre l'etiquetatge dels vins és un avanç per a la transparència i la informació dels consumidors. Per als productors de vins naturals, és una benedicció! De fet, s'esforcen per utilitzar només raïm en els seus processos de vinificació, sense additius ni intervencions químiques. Aixína, la llista d'ingredients de les seues botelles es resumix sovint en una sola paraula: "raïm", així com la menció "Sense sulfits afegits", ja que el vi pot contindre'n naturalment alguns mil·ligrams.
Per fi, el consumidor té accés a una informació minim sobre el que hi ha –o no– en la seua botella. Però paradoxalment, ara sabem més sobre els additius que sobre les varietats i l'origen del raïm o la quantitat exacta de sulfits presents. Esperem amb ganes l'actualització!