Igual ja heu begut un vi amb una etiqueta negra i esciptura groga i rotja que es diu brutal sense saber si era una marca o un celler. El 2021, Romain Cole, periodista i fotògraf, publica un llibre en frances d'entrevistes a vinyaters naturals del sud i del nord de Catalunya titulat "Es Brutal", "Que actua amb violència, que no té delicadesa" segons el diccionari francès Larousse. Però d'on ve aquest terme comú a tantes llengues, utilitzat pels aficionats dels vins naturals i que es troba a les xarxes socials i fins i tot a les etiquetes dels vins?
Cal remuntar-se al 2007 o 2008, no sabem, quan Laureano Serres del Pinell de Brai i Joan Ramón Escoda del Tossal Gros van emprendre un viatge, direm ecològic, a la Loire amb Anthony Tortul i Rémi Pujol del Llengua d'oc, quatre vinyaters naturals. En tornar als afores de Béziers, durant un tast nocturn amb distribuïdors i importadors, un dels vinyaters va preguntar als catalans: "Disculpeu però no us agraden els meus vins? Sempre dieu brutal!" davant dels possibles compradors, una mica dubtosos. "Clar que si, són brutals!", respon Joan Ramón en francès. Així que els quatre xicons van decidir crear la Brutal Wine Corporation, on cadascun elaboraria un vi anomenat Brutal, amb tres punts d'exclamació. Ací hi ha els nostres quatre amics en plena nit davant de l'ordinador d'Anthony Tortul, dissenyant una etiqueta per a vins sense més obligació que la de ser naturals, sense sulfits afegits. Cap registre de marca, cadascú és lliure d'apropiar-se del nom i del visual en total consonància amb la filosofia dels vins lliures: raïms cultivats segons principis agroecològics, collits a mà i criats sense intervenció química o mecànica.
Des de llavors, s'han elaborat vins brutals, tant tranquils com escumosos. Són botes singulares, de vegades experimentals, sovint diferents de la producció del celler. El moviment comença a Catalunya i després a França amb Jean-Louis Pinto a Arieja, Jean-Luc i Michèle Shaeringer, Claude Staub, Jean-Marc Dreyer a Alsàcia, Patrick Boujou al Puy-de-Dôme. Continua a Espanya amb l'amic Cris Vanyó a Carricola, el Mariano Taberner, mestre de les bombolles a Requena, Susana i Juan de Pigar, també a Requena, Roger Diaz de les Foes a Castelló, Ismael Gozado a Castella i Lleó, Antonella Gerosa i Massimo Marchiori al Penedès, més Antonio Vílchez a Andalusia. I com que el vi natural no té fronteres, trobem el vi brutal de Valentina Passalacqua a Puglia, Itàlia o a Àustria amb Stéphanie i Eduard Tscheppe-Eselböck.
Segur que n'he oblidat alguns, probablament que s'hi incorporen nous cellerers i botes que faran històries per a contar als nostres fills. Perquè més enllà dels discursos dels sommeliers, és la identitat i la singularitat d'aquesta idea boja que la fan gran, vins vius i lliures “a gaudir” com es diu en la nostra llengua.
És brutal
La Catalogne à travers ses vigneron.nes natures, de Romain Cole publicat per Cambourakis
Gràcies a Laureano per la seua ajuda a la redacció d'aquest article.
Article disponible en àudio